Discurs d’odi online i ciberassetjament

Discurs o text abusiu o amenaçador que expressa prejudicis contra un grup o una persona en concret, sobretot per raó de raça, religió, orientació sexual o aparença.

Discurs d’odi online i ciberassetjament

A diferència del discurs d'odi o l'assetjament cara a cara, el seu homòleg online permet atacar en qualsevol moment. Cada hora es publiquen una mitjana de 120 missatges ofensius que contenen la paraula «nigger» (negrata). En el mateix lapse de temps, s’envien al voltant de 720 tweets contra els «faggots» (mariques) i més de 1.800 tweets que fan referència a una «whore» (puta). I les paraules fan mal.

El discurs d’odi no és mai un sol comentari, sinó una allau constant de missatges que ataquen una persona o comunitat d’una manera brutal i constant. No és un gran cop de puny a la cara, sinó una onada acumulativa d’odi que pot tenir conseqüències terribles.

Els pensaments i intents de suïcidi entre els adolescents s’han pràcticament duplicat des del 2008, de manera que el suïcidi s’ha convertit en la principal causa de mort a Espanya entre les persones de 10 a 34 anys. I l'assetjament online hi pot tenir un paper important: els estudiants que han patit ciberassetjament tenen gairebé el doble de probabilitats d’intentar suïcidar-se.

Twitter stream data from July, 22 until today (2021). Plemmons et. al. (2018) “Hospitalization for Suicide Ideation or Attempt: 2008–2015” Pediatrics CDC. (2019) “Leading causes of death Reports”. CDC (online) Hinduja & Patchin. (2018) “Connecting Adolescent Suicide to the Severity of Bullying and Cyberbulling” Journal of school violence

Discurs d'odi online

Context

El discurs d’odi online, així com el ciberassetjament, són formes de violència discursiva que tenen lloc en plataformes online que permeten que els autors es beneficiïn de l’anonimat i el gran abast que ofereixen. Diversos estudis demostren que les xarxes socials són l’entorn en què el discurs d'odi s’estén més ràpidament, i que rep likes, es comparteix i es difon amb més rapidesa que qualsevol altre tipus de contingut digital.

És possible, però, que per a algunes persones el discurs d’odi ni tan sols sigui violència. La línia que separa la llibertat d’expressió i el contingut violent sembla subjectiva: una enquesta del 2015 va revelar que el 65% dels nord-americans creuen que haurien de poder fer públicament declaracions que resultin ofensives per a les minories. El 46% dels europeus pensen de la mateixa manera.

Segons l’opinió d'altres persones, el contingut d'odi suposa un gran perill per a la cohesió d'una societat democràtica i la protecció dels drets humans.

El que és clar és que aquests insults digitals fomenten la violència física i sovint són un catalitzador de prejudicis i conflictes.

Acadèmics del projecte HateLab, de la Universitat de Cardiff, van recopilar dades registrades per Twitter i la policia sobre delictes comesos a Londres durant un període de vuit mesos per analitzar si existia una connexió significativa entre la violència física i la digital.

La universitat revela que «els seus resultats demostren que, a mesura que augmentava el nombre de tweets d'odi, també augmentava el nombre de delictes amb agreujants racials i religiosos, que incloïen violència, assetjament i danys criminals».

Conceptes relacionats

Suïcidi: l'Organització Mundial de la Salut defineix el suïcidi com «l'acte de matar-se deliberadament». Les seves estadístiques posen de manifest que cada any moren gairebé un milió de persones per aquesta causa, el 86% de les quals es troben en països de renda baixa o mitjana. És una persona cada 40 segons.

Al món occidental, els homes se suïciden entre tres i quatre vegades més que les dones. S’ha descrit el suïcidi entre els homes com una «epidèmia silenciosa»: epidèmia per la seva alta incidència i contribució substancial a la mortalitat dels homes, i silenciosa per la manca de consciència pública, l’escassetat de recerca explicativa i la reticència dels homes a buscar ajuda per qüestions relacionades amb el suïcidi.

Matthew, Dutt, Goyal, Mukherjee. (2018) “Spread of hate speech in online social media”. Cornell University. Pew Research Center, Council of Foreign Relations (2015). Council of Europe (2020) “Hate Speech and Violence” (online) Cardiff University (2019) “ Increase in online hate speech leads to more crimes against minorities” Phys.org (online) WHO (2020) “Health topics: Suicide” (online)

Discurs d'odi online

Següent

Fronteres de vidre

A project by Domestic Data Streamers