Violència per omissió

Són molts els actes de violència que tenen lloc constantment al nostre voltant. Alguns els veiem, d'altres no. Però sabem que hi són. S’ha estudiat que, com més males notícies rep una persona, més disminueix la seva capacitat d’articular una resposta empàtica. Les nostres ments poden saltar d’una notícia terrible a un vídeo d’un gat bufó en un tancar i obrir d’ulls. És un mecanisme de defensa que permet la supervivència psicològica: la nostra realitat és complexa i aclaparadora, però hem de seguir avançant.

La violència és sempre present a Barcelona: des dels delictes d’odi, els suïcidis diaris i l’abús domèstic fins a les desigualtats dissenyades en el mateix teixit de la nostra societat.

Quan sumem totes aquestes xifres, la imatge que apareix és realment espantosa, i per això s’entén que resulti ben fàcil mirar cap a una altra banda. Però encara que no ho veiem, avui a Barcelona 18 dels nostres veïns seran desnonats de casa seva, cosa que significa que a finals de mes hi haurà 540 persones sense llar.

L’anomenada fatiga per compassió es coneix clínicament des del 1992 i al principi la seva afectació es limitava només al personal sanitari que conviu diàriament amb situacions físicament i emocionalment traumàtiques, la qual cosa fa que esgotin el seu dipòsit d’empatia. Ara bé, com a signe dels temps que vivim, aquesta fatiga per compassió, aquesta síndrome de manca d’empatia, s’ha estès al conjunt de la societat.

Negligència selectiva: principi empresarial que, de manera conscient, ens permet desatendre deliberadament les distraccions que ens porten a la ineficiència, als sentiments de derrota i als intents de manipulació. Filtra les coses que ens podem permetre el luxe d’ignorar. El terme és «negligència» perquè som conscients de la presència d’aquestes coses. Sabem que existeixen. Simplement decidim no alimentar-les amb una atenció immerescuda.