Fronteres de vidre

Sovint pensem en les fronteres com les línies que divideixen territoris, dos llocs amb lleis, economies, idiomes i cultures diferents. Però també hi ha fronteres dins d’un territori que comparteix les mateixes lleis, sistemes i cultura. Línies invisibles que no es poden creuar. Fronteres dins d’una ciutat.

A Los Angeles, l’excés de mortalitat és un 23% superior als barris negres i llatins que a la resta de la ciutat. El motiu? L’escassetat d’arbres d’aquestes zones. La manca d’inversió pública es tradueix en menys arbres, la qual cosa té un gran impacte en l’estat de salut dels ciutadans d’aquests barris.

També hi ha desigualtats de tota mena als diversos barris de Barcelona. El punt de vista que es pren és que, tot i que aquestes desigualtats tenen un caràcter sistèmic i estructural, no són elements abstractes en la vida de les persones.

La idea de fronteres de vidre s’inspira en el concepte de «sostre de vidre» de Marilyn Loden: una metàfora que s’utilitza per representar una barrera invisible que impedeix que un grup demogràfic determinat (normalment les dones) ascendeixi més enllà d’un cert nivell en una jerarquia.

Redlining: terme definit als anys seixanta per John McKnight per descriure la negació sistemàtica de diversos serveis als residents de comunitats o barris concrets, sovint amb motius racials, ja sigui explícitament o mitjançant l’augment selectiu dels preus.